En Xevi Verdaguer, psiconeuroimmun\u00f2leg, postur\u00f2leg i fisioterapeuta, t\u00e9 una visi\u00f3 hol\u00edsitica de la salut humana. Ha desenvolupat part de la seva traject\u00f2ria en un context de medicina global, col\u00b7laborant amb metges i hospitals per aconseguir tractaments efica\u00e7os per a determinades malalties. La seva base: \u201cla import\u00e0ncia de l’alimentaci\u00f3 en la salut humana, entenent l’intest\u00ed com un “segon cervell”, i la rellev\u00e0ncia de la histamina -per exc\u00e9s o per defecte- en el benestar de les persones\u201d.<\/p>\n
“Publicat 25 d’abril de 2013 a “La Vanguardia””<\/em><\/p>\n Xevi Verdaguer va comen\u00e7ar en el m\u00f3n de la salut a trav\u00e9s dels estudis de fisioter\u00e0pia. Despr\u00e9s de treballar i veure que hi havia pacients que aconseguia curar i que altres, realitzant el mateix, no milloraven, va comen\u00e7ar a interessar-se per estudiar altres disciplines: posturologia integrativa, osteopatia, acupuntura, hipnosi, suplementaci\u00f3, homotoxicologia, microinmunologia i psiconeuroimmunologia. Aquestes s\u00f3n les especialitats que l’han ajudat a personalitzar cada un dels tractaments i anar a la causa del problema de cada persona tenint en compte la part emocional, mental i f\u00edsica del pacient.<\/p>\n Actualment, en Xevi compagina la seva feina a la consulta amb la de professor en diverses universitats. \u00c9s director del Postgrau de Posturologia que realitza a Madrid, Porto i Terrassa, i codirector del Postgrau de Psiconeuroinmunoendocrinolog\u00eda (PNIE) que realitza al centre KenZen Salut de Terrassa.<\/p>\n La PNIE \u00e9s una disciplina que estudia les interaccions entre el sistema immune, el sistema nervi\u00f3s central i el sistema endocr\u00ed. Aquests tres sistemes presenten una complexa xarxa de connexions. Per donar un exemple senzill, si anem malament al bany, aix\u00f2 ens afecta directament al sistema nervi\u00f3s, hormonal i emocional.<\/p>\n Sabem que a l’intest\u00ed es troba el 80% del nostre sistema immune innat. Els aliments que mengem i com absorbim els seus nutrients ser\u00e0 de vital import\u00e0ncia per a la salut. Per aix\u00f2, les anal\u00edtiques de femta per con\u00e8ixer l’estat de la flora intestinal (els bacteris proteol\u00edtics productors de gasos, bacteris sanes, fongs i par\u00e0sits) seran molt importants per saber com interactua el sistema immune intestinal amb el sistema nervi\u00f3s i emocional.<\/p>\n S\u00ed, s\u00ed. Sabem que a l’intest\u00ed es fabrica al voltant del 80-95% de la serotonina que, a trav\u00e9s de plaquetes, viatjar\u00e0 cap al sistema nervi\u00f3s central travessant la barrera hematoencef\u00e0lica. Aquesta serotonina, comunament coneguda com l’hormona de la felicitat, \u00e9s essencial per aconseguir benestar. Un intest\u00ed intoxicat fabricar\u00e0 menys serotonina. Quan em diuen: \u00abEstic deprimit i cansat\u00bb, jo contesto: \u00abEst\u00e0s segur que evacues correctament cada dia?\u00bb.<\/p>\n En evacuar boletes, com les cabres. La serotonina baixa implica restrenyiment, estats de depressi\u00f3 i irritabilitat (estan tristos per\u00f2 no ploren), dificultat per dormir, dolor cr\u00f2nic, mal de cap, mans i peus freds. Si tenim problemes de restrenyiment, fabricarem menys serotonina i, per tant, apareixeran aquests s\u00edmptomes. Les persones amb depressi\u00f3 i angoixa tenen restrenyiment o alteracions digestives com c\u00f2lon irritable.<\/p>\n La dopamina, l’\u00f2xid n\u00edtric i el GABA s\u00f3n altres neurotransmissors que tamb\u00e9 tenen molt a veure amb l’intest\u00ed. S’han trobat bacteris espec\u00edfics que fabriquen serotonina i GABA. A una persona que est\u00e0 deprimida li donar\u00e9 probi\u00f2tics que estiguin relacionats amb la fabricaci\u00f3 de serotonina. Per exemple, \u00fanicament les bact\u00e8ries Lactobacillus plantarum, Lactobacillus rhamnosus GG, Lactobacillus helveticus, Bifidobacterium infantis, Bifidobacterium bifidum i Bifidobacterium longum s\u00f3n les productores de serotonina. Nom\u00e9s aquestes, no altres.<\/p>\n La meva primera pregunta per a la gent que est\u00e0 deprimida i angoixada \u00e9s com evacuen.<\/p>\n S\u00ed. Tant les persones depressives com les que prenen medicaments psiqui\u00e0trics s\u00f3n persones que tenen problemes digestius, perqu\u00e8 aquests neurotransmissors alterats es fabriquen b\u00e0sicament a l’intest\u00ed. Els medicaments psiqui\u00e0trics actuen nom\u00e9s en la recaptaci\u00f3 de serotonina en el cervell, per\u00f2 el problema es troba molt habitualment en l’intest\u00ed. En aix\u00f2 es basa la nova ci\u00e8ncia que est\u00e0 emergint en Estats Units, anomenada neurogastroenterologia, i que resulta indispensable per integrar la salut intestinal a la salut emocional.<\/p>\n Tamb\u00e9 \u00e9s fonamental la relaci\u00f3 estr\u00f2gens-intestins. Jo acostumo a preguntar: \u00abQuan tens la menstruaci\u00f3, evacues millor o les femtes s\u00f3n m\u00e9s pastoses?\u00bb. Quan hi ha un exc\u00e9s d’estr\u00f2gens o es reabsorbeixen a l’intest\u00ed, s\u00b4afavoreix l’activaci\u00f3 de les hormones de l’estr\u00e8s i del dolor cr\u00f2nic, la inflamaci\u00f3 intestinal, miomes, endometriosi, s\u00edndrome premenstrual, mames fibroses i als homes, els augmenten les mames. No \u00e9s cap casualitat, aix\u00ed que, tens restrenyiment i dolors menstruals?<\/p>\n Si tens problemes de regles i tens gasos, primer cal procurar solucionar el problema dels gasos. Per a aix\u00f2 \u00e9s important suplementar bacteris bones (probi\u00f2tics) i reduir el consum d’aliments rics en prote\u00efna animal, etc.<\/p>\n Els gasos pudents s\u00f3n un indicatiu de la pres\u00e8ncia augmentada de Clostridium: uns bacteris proteol\u00edtics que es troben a l’intest\u00ed gros (c\u00f2lon) i que s’incrementen amb les dietes altes en prote\u00efna animal. El Clostridium augmenta la pres\u00e8ncia d’un enzim (beta-glucuronidasa) que trenca l’enlla\u00e7 dels estr\u00f2gens facilitant la pres\u00e8ncia d’estr\u00f2gens lliures en l’intest\u00ed que es reabsorbeixen. Aquesta reabsorci\u00f3 dels estr\u00f2gens a nivell intestinal afavoreix l’augment d’estr\u00f2gens en l’organisme.<\/p>\n En conclusi\u00f3, la gent que t\u00e9 gasos pudents (per exc\u00e9s de bacteris proteol\u00edtics, Clostridium) tindr\u00e0 exc\u00e9s d’estr\u00f2gens amb el conseg\u00fcent s\u00edndrome premenstrual, irritabilitat, ansietat, inflamaci\u00f3 intestinal (es relaciona tamb\u00e9 amb c\u00e0ncer de c\u00f2lon), exc\u00e9s d’histamina … Els alts nivells d’histamina tamb\u00e9 s\u00f3n un indicador d’un exc\u00e9s d’estr\u00f2gens en el cos.<\/p>\n Quan el pacient pateix aquests s\u00edmptomes de forma recurrent: al\u00b7l\u00e8rgies primaverals (rinitis, sinusitis, esternuts); mal de cap o migranyes; contractures o dolors articulars; pell seca, at\u00f2pica o \u00e8czema; restrenyiment o diarrea o ambd\u00f3s (c\u00f2lon irritable); fatiga, sensaci\u00f3 d’estar sempre cansats i pressi\u00f3 arterial baixa. \u00c9s molt, molt habitual trobar-se amb dolor cr\u00f2nic, fatiga o falta d’energia, problemes de pell, problemes de menstruaci\u00f3 i no evacuar al bany regularment. Intest\u00ed-estr\u00f2gens-histamina. Aix\u00f2 \u00e9s la neurogastroenterologia.<\/p>\n Els alts nivells d’histamina hem d\u2019eliminar-los\/degradar-los. En cas contrari, tindrem dolor, \u00e8czemes, fatiga, al\u00b7l\u00e8rgies… sempre. La incapacitat d’una completa degradaci\u00f3 de la histamina pot ser degut a un d\u00e8ficit intestinal de diaminooxidasa, o el que es coneix com DAO, entre d’altres motius.<\/p>\n Un d\u00e8ficit d’aquest enzim, la diaminooxidasa, provoca una mala metabolitzaci\u00f3 de la histamina aliment\u00e0ria i la del medi ambient (pol\u00b7len, gram\u00ednies, \u00e0cars de la pols). Una mala degradaci\u00f3 de la histamina provoca la conseq\u00fcent acumulaci\u00f3 d’histamina en l’organisme (histaminosis). Aquest d\u00e8ficit de DAO pot ser degut a una inflamaci\u00f3 intestinal (per intoler\u00e0ncia al gluten o un virus) o b\u00e9 per motius gen\u00e8tics. \u00c9s mesurable amb una simple an\u00e0lisi de sang.<\/p>\n D’altra banda, una cat\u00e0strofe… Hi ha molts medicaments que inhibeixen la diaminooxidasa, com els ansiol\u00edtics, els antidepressius, els mucol\u00edtics, les pastilles per la pressi\u00f3, els relaxants musculars… Aquests medicaments s\u00f3n perfectes per patir dolor cr\u00f2nic, fatiga cr\u00f2nica, \u00e8czemes cr\u00f2nics. Si la persona t\u00e9 nivells baixos d’aquest enzim, llavors se li acumular\u00e0 la histamina en l’organisme. Ha de reduir el consum d’aliments rics en histamina i deixar els f\u00e0rmacs que inhibeixen la diaminooxidasa (amb l’ajuda d’un professional).<\/p>\n Els perillosos s\u00f3n les fruites com la taronja, el kiwi, el pl\u00e0tan, les maduixes, els pr\u00e9ssecs, les cireres, els albercocs i la pinya. La xocolata i derivats, l\u00e0ctics (llet, formatges, iogurts), soja i derivats, caf\u00e8, te, alcohol, vinagre, peix blau, marisc i conserves, fruits secs (especialment nous i cacauets), porc i derivats (embotits), blat i derivats (pa, pasta, pizza, pastisseria, farines), tom\u00e0quets, pebrots, alberg\u00ednies, espinacs, bledes, sucre blanc, additius, glutamat monos\u00f2dic i aspartam. En menys quantitat, tamb\u00e9 en trobem en la clara d’ou, en alguns llegums com cigrons, olives i bolets.<\/p>\n Cal fer un estudi personalitzat. L’evoluci\u00f3 de la ci\u00e8ncia i la nova tecnologia tamb\u00e9 ens permet un estudi gen\u00e8tic del metabolisme dels estr\u00f2gens.<\/p>\n D’una banda, tenir en compte nutrients espec\u00edfics com el magnesi, la vitamina B6, la B9, la B12 i la metionina. D’altra banda, \u00e9s important tenir bons nivells d’hormona lute\u00efnitzant (LH), produ\u00efda en la hip\u00f2fisi o gl\u00e0ndula pitu\u00eft\u00e0ria, que afavoriran la secreci\u00f3 de progesterona. De fet, nivells baixos de progesterona i alts d’estr\u00f2gens estan relacionats amb la s\u00edndrome premenstrual, dones amb regles de cicles curts o regles molt abundants. En aquests casos, tamb\u00e9 \u00e9s molt important la vitamina D i el zinc, perqu\u00e8 afavoreixen bons nivells de LH i, per tant, de progesterona i tamb\u00e9 de DHEA. Tots mesurables en un simple an\u00e0lisi de sang.<\/p>\n Els fruits vermells s\u00f3n excel\u00b7lents perqu\u00e8 tenen un principi actiu, les fitoalexines, que inhibeixen el metabolisme d’estr\u00f2gens procarcinog\u00e8nics com el 4-OH estradiol o l’16-OH estradiol. A les dones amb miomes, endometriosi i que han tingut la regla a molt primerenca edat (10 anys) els pot anar molt b\u00e9.<\/p>\n Una an\u00e0lisi de femta, una dieta baixa en prote\u00efna animal i rica en fruita i verdura i la suplementaci\u00f3 de probi\u00f2tics i prebi\u00f2tics, que ajuden a fabricar \u00e0cid but\u00edric, essencial per afavorir un ecosistema intestinal saludable.<\/p>\n \u00c9s molt important individualitzar els tractaments i valorar la necessitat de diferents proves (anal\u00edtica de femta, d’amino\u00e0cids, d’\u00e0cids grassos essencials, d’hormones) per tenir una visi\u00f3 bioqu\u00edmica real de cada pacient. Per exemple, ens podem trobar amb persones deprimides que sintetitzen bons nivells de serotonina per\u00f2 que aquesta no entra adequadament a l’interior de les c\u00e8l\u00b7lules perqu\u00e8 hi ha alteracions de les membranes cel\u00b7lulars. I estan deprimits, \u00e9s clar. En aquests casos, la suplementaci\u00f3 amb taurina, fosfoserina i omega-3 pot ser important per facilitar l’entrada de serotonina a l’interior de la c\u00e8l\u00b7lula.<\/p>\n En tots els casos. \u00c9s essencial fer una bona neteja hep\u00e0tica i intestinal i, al mateix temps, una hidroter\u00e0pia de c\u00f2lon.<\/strong><\/span><\/p>\n Acostumo a recomanar desintoxicar l’organisme a nivell de la matriu extracel\u00b7lular amb la combinaci\u00f3 d’homeopatia o plantes hep\u00e0tiques com el Desmodium, la carxofera, la c\u00farcuma (com el Hepat + de Eophy) i tamb\u00e9 desintoxicar a nivell intracel\u00b7lular amb el coenzim Q10. Les dues coses s\u00f3n necess\u00e0ries per actuar a nivell de la matriu extracel\u00b7lular i intracel\u00b7lular. Seguidament, recomano netejar els canals biliars hep\u00e0tics i de la ves\u00edcula biliar (en aquest cas, recomano la neteja hep\u00e0tica d’Andreas Moritz) i la neteja de c\u00f2lon.<\/p>\n Que t’est\u00e0s autointoxican. Haur\u00edem d’anar al bany una o dues vegades. El normal \u00e9s anar abans d’esmorzar i els excrements han de ser com xurros, m\u00e9s gruixudes que un dit i s’han de enfonsar. Si fa aix\u00f2, l’intest\u00ed est\u00e0 fabricant\/metabolitzant correctament la serotonina, GABA, dopamina, etc.<\/p>\n Dep\u00e8n de la persona, per\u00f2 \u00e9s molt recomanable almenys un cop l’any fer una s\u00e8rie de tres hidroter\u00e0pies de c\u00f2lon seguides<\/strong><\/span>. Per exemple, una hidroter\u00e0pia a la setmana durant tres setmanes. Est\u00e0 provat que despr\u00e9s d’una s\u00e8rie de tres hidroter\u00e0pies de c\u00f2lon<\/strong> baixen els nivells de Clostridium a l’intest\u00ed, augmenta l’activitat de les hormones relaxants (antiestr\u00e8s) i augmenten els limf\u00f2cits en la sang. Nom\u00e9s netejant el c\u00f2lon!<\/strong><\/span><\/p>\n L’estr\u00e8s mantingut afavoreix la s\u00edntesi de citoquines (missatgers) proinflamat\u00f2ries i m\u00e9s activaci\u00f3 de l’am\u00edgdala cerebral. Est\u00e0 relacionat amb dolor cr\u00f2nic, ansietat i altres malalties del nostre dia a dia. Tamb\u00e9 fomenta la disbiosi intestinal augmentant la producci\u00f3 de gasos i la hiperpermeabilitat intestinal. \u00c9s la psiconeuroimmunologia.<\/p>\n Han de fer una dieta baixa en histamina i desintoxicar el cos.<\/p>\n Quan est\u00e0s preocupat, s’alliberen citoquines inflamat\u00f2ries com la interleucina 6 (IL-6). L’am\u00edgdala est\u00e0 m\u00e9s activa i hem de fer alguna cosa per frenar-la. Ho aconseguirem mantenint actiu el c\u00f2rtex prefrontal, que fabrica dopamina (hormona de l’alegria, la recompensa, la concentraci\u00f3, la libido). El c\u00f2rtex prefrontal s’activa amb la recompensa, mantenint a la gent il\u00b7lusionada. Hi ha diverses formes d’activar aquesta zona del cervell, que s’ha vist que est\u00e0 menys activa en pacients amb dolor cr\u00f2nic.<\/p>\n Mostra’t agra\u00eft amb una persona cada dia. \u00c9s una obligaci\u00f3. Apunta’t coses bones de tu i coses bones d’una persona propera. Per a mi, aquesta part \u00e9s crucial per mantenir les millores en el temps i no recaure. Tamb\u00e9 \u00e9s molt positiu practicar meditaci\u00f3. Est\u00e0 comprovat que les persones que mediten tenen el c\u00f2rtex prefrontal m\u00e9s activat.<\/p>\n Cadasc\u00fa pot fer el que vulgui amb la seva salut, per\u00f2 l’important \u00e9s estar ben informat per canviar les creences de les persones desinformades i poc col\u00b7laboradores que creuen que el seu patiment \u00e9s cr\u00f2nic o diuen que \u00e9s hereditari. Recomano a tothom que sigui respectu\u00f3s amb la seva salut: adapti la seva alimentaci\u00f3 al seu metabolisme. Cal mejar segons el que metabolitzes i absorbeixes. Recordi que som el que mengem. \u00c9s fonamental desintoxicar limfa, ronyons, fetge i intestins peri\u00f2dicament. No oblidi mantenir-se actiu, fer una mica d’esport i sobretot esser positiu i mostrar-se agra\u00eft amb els altres. Finalment, tamb\u00e9 li diria: Salti’s la dieta i els meus consells de tant en tant! (Sense dir-m’ho).”<\/p>\n <\/p>\n Espero que hagi estat del teu inter\u00e8s.\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\nUna abra\u00e7ada,
\nJordi Segura.
\nDirector i oste\u00f2pata de Centre Kine.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"En Xevi Verdaguer, psiconeuroimmun\u00f2leg, postur\u00f2leg i fisioterapeuta, t\u00e9 una visi\u00f3 hol\u00edsitica de la salut humana. Ha desenvolupat part de la seva traject\u00f2ria en un context de…","protected":false},"author":10,"featured_media":7427,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[313],"tags":[642,229,872,230],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/old.centrekine.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4144"}],"collection":[{"href":"https:\/\/old.centrekine.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/old.centrekine.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/old.centrekine.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/10"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/old.centrekine.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4144"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/old.centrekine.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4144\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/old.centrekine.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7427"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/old.centrekine.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4144"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/old.centrekine.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4144"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/old.centrekine.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4144"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}